Els asteques van ser l'última de les set tribus nahues, van emigrar del nord de Mèxic al centre. Durant el regnat de Moctezuma Ilhuicamina un grup de savis van intentar reconstruir el passat de la tribu, la història que van reconsruir està envoltada de màgia, misteri i les profecies formaven part integral del destí i del pelegrinatge asteca.
Tenien dos classes socials: els macehualli (el poble o els pagesos) i els pilli (la noblesa). La noblesa es va convertir en hereditària i només un 20% de la població es dedicava a l'agricultura, però era molt bo. L'exèrcit asteca havia establert un servei militar amb guerrers professionals. Només els guerrers que capturessin presoners podien convertir-se en guerrers per sempre, i els honors i els botins els convertirien en pilli. L'esclavatge asteca era personal i no pas hereditari, podien comprar la seva llibertat o podien ser alliberats si demostraven que havien estat maltractats per els seus amos.
En quant a les arts, la poesia era l'única ocupació digna d'un guerrer asteca en temps de pau.
Els sacrificis humans es realitzaven contínuament i a gran escala, al Temple Major es van sacrificar 84.400 persones, aquesta xifra mostra la característica única del sacrifici massiu de les festivitats asteques. Cada 52 anys es realitzava una cerimònia especial, la "cerimònia del nou foc". Els focs d'apagaven i es sacrificava gent durant la nit i si arribava l'alba volia dir que els sacrificats han estat prou,sinò era que arribava la fi del món.
El final de l'imperi va ser ràpid i inesperat, la regió seria radicalment transformada en política i religiosament per l'arribada dels espanyols. Els conqueridors van destruïr la ciutat i la van conquerir. Entre les guerres, l'esclavatge i les malalties van matar a més del 90% de la població original mexicana i el espanyols van fundar Nova Espanya que va ser poc poblada. No obstant això, el matrimoni dels pocs sobrevivents i dels colonitzadors van formar un nou poble: el poble mexicà.
